Empar Banyuls és una artista multidisciplinària que ha trobat en la literatura infantil una forma de combinar la seua passió per la il·lustració i l’escriptura. En aquesta entrevista, ens parla de com va sorgir el seu primer llibre, Prohibit el verd, i dels reptes i alegries que ha descobert en aquest apassionant camí creatiu.
1. Quan va començar la teua passió per l’escriptura i la il·lustració? Van sorgir al mateix temps o una va aparèixer abans que l’altra?
La passió per la il·lustració em ve des de ben menuda, mai he parat de dibuixar. És només recentment que vaig decidir aplicar-la al sector editorial i així va sorgir la inspiració per a escriure el meu primer conte infantil. Així que definitivament soc il·lustradora abans que escriptora.
2. Què ha significat per a tu publicar el teu primer llibre, Prohibit el verd? Què has aprés d’este procés?
Per a mi significa una porta d’entrada al món de la literatura i la il·lustració infantil. Ha sigut una experiència molt enriquidora per a aprendre de primera mà tot el procés de creació d’un conte, des del primer esbós i el primer manuscrit fins a la maquetació final. Hi ha moltes coses que no es veuen des de fora: temes com el format, la paginació, l’adaptació de tots els elements a l’edat objectiu, els terminis d’entrega i la comunicació amb l’editorial… No hi ha millor manera d’aprendre que llançar-se a publicar.
3. Per què vas decidir fer-ho de la mà d’Editorial Gusanillo?
Els vaig conéixer en un curs de formació dirigit a il·lustradors i des del primer moment em van transmetre molta confiança. El fet de ser una editorial menuda i jove va ser el factor decisiu que em va fer donar el pas. A més són veïns, tot això fa que el contacte siga molt fluid i directe.
4. Per què has decidit llançar-te al món editorial publicant un llibre infantil? Què destacaries d’escriure i il·lustrar llibres dirigits a persones tan joves?
En primer lloc, perquè m’interessa la il·lustració infantil i, clar, un projecte personal sempre anirà per eixe camí. Escriure Prohibit el Verd m’ha servit com a introducció al món editorial i com a aprenentatge de cara a futurs projectes.
Destacaria la importància dels valors i del missatge, així com l’ús de metàfores i ferramentes narratives que ajuden a transmetre’l als menuts. En quant a la il·lustració només dir que és molt divertit dibuixar per a nanos! Intente buscar l’humor i el dinamisme en cada escena i, en definitiva, que tant jo com el lector ens ho passem bé amb el conte.
5. Quina importància creus que té la literatura infantil per al desenrotllament i la formació dels xiquets?
Crec que en esta etapa de creixement la literatura pot servir de mentor i de guia, per això és tan important l’educació en valors a través de la lectura. Els contes infantils poden ensenyar i reforçar missatges fonamentals per als més menuts i són, sense dubte, el millor aliat de pares i mestres.
6. Prohibit el verd s’ha publicat tant en valencià com en castellà. Per què has decidit fer-ho en els dos idiomes?
Per a mi era essencial que es publicara en valencià, és el meu idioma matern i m’agrada reivindicar-lo de totes les formes possibles. A més tots els meus contactes més propers que han sigut els primers en consumir el llibre, són valencianoparlants. No hauria tingut sentit publicar-lo només en castellà, encara que de les dos llengües aquesta última tinga més abast.
7. Com van reaccionar els teus amics i familiars quan van llegir el llibre?
Les reaccions han sigut molt positives! A tot hora em comparteixen fotos i vídeos dels menuts llegint Prohibit el Verd o treballant-lo a classe i és la millor recompensa que poguera tindre. Els he d’agrair enormement tots els ànims i suport que m’han donat, ha significat molt per a mi.
8. Prohibit el verd tracta sobre Enric, un xiquet que evita menjar qualsevol aliment que siga de color verd. Com se’t va ocórrer eixa trama? I com vas crear als personatges?
Em va ser molt fàcil ja que he de reconéixer que està completament inspirat en mi mateixa. Vaig ser una xiqueta terrible a l’hora de menjar, molt pitjor que Enric! Durant molts anys muntava un numeret sempre que a casa es cuinava res que no fóra espaguetis amb tomaca. Mon pare es va guanyar el cel amb mi, pobre.
9. Quins aspectes de l’obra han sigut més fàcils d’elaborar? I quins han sigut més difícils?
El disseny d’Enric va sorgir sol com si tinguera vida pròpia i a partir d’ahí el text també va eixir rodat, no vaig necessitar fer quasi modificacions. Diria que el que més em va costar va ser adaptar després el text a la paginació i a l’estàndard que es segueix en aquests casos i saber bé on retallar i com.
10. Algun detall en les il·lustracions té un significat especial?
El fet que siga el pare el que vegem sempre cuinant i encarregant-se del menjar és en homenatge a mon pare que, trencant la imatge de família típica, va ser amo de casa i gran cuiner. Per això també podem vore al pare d’Enric fent una paella en l’última pàgina.
11. Amb què t’agradaria que es quedaren els xiquets i els seus pares després de llegir Prohibit el verd? Quin és el missatge principal que has volgut transmetre amb la teua obra?
El missatge que he volgut transmetre és la necessitat de desfer-nos d’absurds prejudicis i tindre una ment oberta cap a les noves experiències. Tancar-nos en banda de bones a primeres pot fer que ens perdem grans coses en la vida.
12. Ja has realitzat un foment lector de Prohibit el verd a la Biblioteca d’Alzira, com va ser eixa experiència? I com va ser participar en una fira firmant llibres?
Si! Anava nerviosíssima però va resultar ser molt bona experiència. Els xiquets respongueren molt bé, amb moltes ganes de participar i amb algunes ocurrències graciosíssimes. Quan acabarem de fer la manualitat (una cullera vestida de xef que serveix com a imant per a la nevera) una xiqueta em va regalar la seua i des de llavors la tinc guardada com a record del meu primer foment lector.
La firma de llibres va ser també una experiència enriquidora on vaig poder conéixer més autors infantils i altres editorials i per suposat conversar i connectar amb la gent que s’acosta al stand a comprar o només a donar un cop d’ull.
13. Quins reptes t’esperen de cara al futur? T’agradaria continuar escrivint i il·lustrant llibres infantils?
Definitivament vull ser il·lustradora infantil i tinc moltes ganes de mamprendre futurs projectes. En quant a reprendre l’escriptura, és una cosa que no descarte però de moment vaig a centrar-me en la il·lustració.